L'any 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola. El general Franco encapçalà una revolta militar que acabaria amb el legítim govern de la República. Amb només disset anys Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida. I precisament allà, a la guerra, va començar la carrera poètica de Brossa. Al principi es limità a prendre notes però aviat van demanar-li que fés un escrit per animar els companys al front. Més tard aquestes notes formarien part del llibre "Trenta Divisió" que es va publicar l'any 1950.

Acabada la guerra i amb els franquistes al poder, el jove Brossa hagué de fer el servei militar a Salamanca. Allí es relacionà amb un grup de catalans que l'ajudaren en aquests inicis de la seva creació i ben aviat desemvolupà un acusat interès per la lectura. Fins que topà amb Freud, que el captivà i l'impulsà a l'estudi de la psicologia. Per Brossa, com es veurà, la psicologia va íntimament lligada a la literatura.

Arrel d'aquestes lectures començà a practicar amb l'escriptura d'imatges hipnagògiques (imatges resultat de somnis inconscients) i de l'automatisme psíquic. Poc a poc el poeta s'acosta al surrealisme i ho fa -com diria ell- mitjançant "el mèdium que portem a dins". I és que segons Brossa, "l'home no té límits interiors, només els que ell mateix es fixa".

La postguerra era dura i mentrestant, per sobreviure, Brossa hagué de superar les pressions familiars que el volien col·locar. Primer van intentar fer-lo banquer com al seu oncle, però ell ho rebutjà de ple. Només va acceptar de probar l'ofici del seu pare, gravador, però tampoc aquí va tenir gaire èxit. Finalment decidí buscar-se la vida venent llibres "perillosos" per al Règim. I així és com Brossa va poder conèixer les obres d'escriptors censurats pel franquisme. I alhora seguia disposant de prou temps per seguir amb la seva carrera de poeta.