La primera exposició antològica de la obra de Joan Brossa fou l'any 1986 a la Fundació Miró de Barcelona i duia per títol "Joan Brossa o les paraules són les coses". L'èxit d'aquesta fa que proliferin noves exposicions i estimula la confecció de nous objectes, així com noves instal·lacions. En aquest sentit cal destacar també l'exposició "Joan Brossa 1941-1991" feta al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid l'any 1991 i la que es va fer al Palu de la Virreina de Barcelona l'any 1994 sota el títol "Joan Brossa, entre les coses i la lectura".

A més, producte d'un treball constant al llarg dels anys, la seva poesia arriba al carrer amb diversos poemes visuals corporis en espais públics com el "Poema visual transitable" (1984) del Velòdrom de la Vall d'Hebrón de Barcelona, un altre poema transitable a l'entrada del teatre Poliorama de Barcelona consistent en un rellotge que apareix i desapareix segons la situació de l'espectador (1985), l'"Homenatge al llibre" (1994) a la cruïlla de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona o l'"Antifaç" de la Rambla de Barcelona. Tots ells són poemes que podríem qualificar d'urbans, que ja s'integren en la realitat quotidiana de la capital catalana.

Un altre fita que els anys li han reconegut a Joan Brossa és l'esforç i la vinculació que va tenir sempre amb el teatre. La seva obra en aquest àmbit és tan extensa com poc coneguda. El teatre de l'absurd, els diàlegs aparentment irrellevant, les situacions grotesques que sovint plantejen, encara no han arribat al gran públic però ja han trobat un cau on desenvolupar-se gràcies a l'Espai Brossa del Born barceloní.

Podem dir que els anys 90 van ser els seus anys de collita, pel que fa a reconeixements públics. Seria massa farragós enumerar-los aquí però el cert és que els premis van començar a ploure sobre el seu cap sorprès. Ell mai va perseguir-los, només volia tranquilitat per desenvolupar la seva obra. "El paisatge ha canviat però jo segueixo sent el mateix", afirmava davant l'allau de lloances que patia. I tenia raó. Joan Brossa va ser sempre exemple d'austeritat i enemic del materialisme. Militant actiu de l'anticapitalisme, anticlericalisme i l'antimilitarisme, Brossa va ser sobretot una persona coherent amb les seves idees.

Idees que el 4 d'octubre de 1998, sobtadament, van deixar de brollar. Joan Brossa va caure per l'escala de casa seva i trobà la mort a l'edat de 79 anys. Avui, amb la objectivitat que només dóna el temps, no és exagerat afirmar que Joan Brossa, dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta -que era com més li agradava definir-se-, va deixar una de les obres més colpidores del segle XX català. Sens dubte aquesta obra, si és adeqüadament difosa, esdevindrà el seu millor testimoni i la seva millor herència.