InIcI
prEsEntAcIÓ
bIOgrAfIA
ObrA
bIblIOgrAfIA

P O E M E S  O B J E C T E   I N S T A L · L A C I O N S
Poema objecte, 1967. El poema és com la llum d'una bombeta.   "El convidat", 1986-1990. Taula luxosament parada i en el lloc de la cadira, un garrot vil: una cadira d'execucions.
Poema objecte, 1969. La llavor d'aquest "clavel gigante" arrodoneix el poema.   "Yacht", 1990. Brossa omple una banyera amb una pila de quadres de paisatges.
"Conjur", 1969. L'agulla travessa un tros de pa per matar-lo amb un conjur, ¿funciona?   "Barrets", 1991. Un barret negre al costat d'un taüd també negre; dues maneres de cobrir-se.
Poema objecte, 1969. Brossa torna a pensar l'atzar i n'elimina la seva essència en convertir en corves els angles d'un dau.   "Despullament", 1991. El balancí és una figura recurrent dins l'obra brossiana.
"Roda", projecte de 1969 i realitzat al 1989. Brossa i la quadratura del cercle.   "Intermedi", 1991. Una orquesta ha deixat descansant els seus "instruments" per fer una pausa en l'espectacle.
"Merda", projecte de 1969 realitzat al 1986. Una medalla militar nazi amb una inscrpció prou concluent.   "Cadenes de Dàmocles", 1994. En una habitació desenes de cadenes de wàter penjen des del sostre.
Poema objecte, 1969. Un porró i dos daus per refrescar-se la gola amb una mica d'atzar...   "Ruixat de lletres", 1994. Ha plogut i el paraigües ha quedat cobert de lletres.
"Senyor", 1975. Un barret de burgès, aristocràtic i elegant en apariència, però que va, com els ninots, amb corda.   "La conformació del cap", 1994. El poeta juga amb el doble sentit de la paraula "cap" entre un tro de rei i una cadira de barber.
"Nupcial", projecte de 1984 realitzat al 1988. Una joia i unes manilles, juntes com a símbol del matrimoni.   "Crisi", 1994. Diferents taquilles, més o menys luxoses, romanen tancades.
"Jardiner", projecte de 1985 realitzat al 1988. Una màscara, símbol del teatre, creix, verda, dins un test: el jardiner.   "Desconnexió", 1994. Un sidecar ple de llibres abandonat a l'ombra per la moto que l'hauria de conduir.
"La memòria del temps", 1986. Una fletxa travessa el mirall. Un cop més, el reflex i la realitat esdevenen ben diferents.   "Aforisme: La vanitat no té veritat", 1994. Un plat de sopa, amb una forquilla de plata enlloc d'una cullera.
"Pais", projecte de 1986 realitzat al 1988. Una pilota de futbol simbolitza el cap i una "peineta" l'adorna. Un pais.   "Burlesc", 1994. Una piràmide formada per pilotes de futbol i esferes amb el món dibuixat a la superfície.
"Contes", 1986. Una màquina d'escriure produeix confetti enlloc de paraules. El títol completa la ironia del poema.   "Exposició de teranyines", 1994. El títol parla per sí mateix i introdueix a una exposició ben particular.
"El regal", projecte de 1986 realitzat al 1988. Una navalla trapera dins un estotx de coberts de plata.   "El terrat de les banyes", 1994. Cinc maniquís i una lletra "B" que projecta l'ombra d'un antifaç formen aquest terrat.
"Plat de plat", 1986. Una difícil digestió s'amaga darrera d'aquest joc de paraules. Encara que el plat sigui de porcellana.   "Final", 1994. Una motocicleta de gran cilindrada que en el lloc del paisatge i el quadre de comandament té una televisió.
"Sense atzar", 1988. Les cartes queden atrapades per un candau, quedant atrapat amb elles el caprici de l'atzar.   "Lot de lletres", 1994. Com en un paller, les lletres s'amunteguen al voltant del pal.
"Eclipsi", 1988. Un ou fregit s'interposa entre la vista i una òstia sagrada produint l'eclipsi a que es refereix el títol.   "Paràsit", 1994. Un maniquí envoltat de paperots té un micròfon davant per fer parlar el lloro que té al cap.
"Perfil", projecte de 1988 realitzat al 1989. De sobte Brossa ens ensenya un llibre que adopta un perfil... humà.   "Diana", 1996-1998. Un sofà, imatge dels descans, serveix de diana per les fletxes.
"L'empleat", 1989. Es pot representar millor? Un maniquí amb americana i estreps de cavall per muntar-lo còmodament.   "Caront", 1998. Caront és el barquer que, segons la mitologia grega, passa les ànimes dels morts per l'infernal llac Estigia.
"Fe eclesiàstica", 1994. Brossa era un anticlericalista. En aquest poema els bitllets fan de punt d'un llibre sagrat.   "Interior a l'interior", 1998. Un peix dins una peixera i la peixera dins una gàbia.
© Obres: Fundació Joan Brossa
POESIA POESIA VISUAL POEMES OBJECTE POESIA URBANA POESIA ESCÈNICA ACCIONS MUSICALS CINEMA