COMENTARI SOBRE ELS POEMES VISUALS

Els comentaris que s'acompanyen són més descriptius que interpretatius. En realitat no hi ha mai una única interpretació. En aquest punt hi intervenen molts factors. El poeta obre nous camins i el lector agafa el testimoni des de la seva pròpia realitat...

	Poema visual, 1950. Un dels primers poemes visuals de Brossa. Sota un fons vermell s'enumeren uns ocells. Un d'ells, el pardal, apareix taxtat.	Poema visual, concebut al 1969 i realitzat al 1982. Les vocals són lletres especials dins el món brossià. En aquest poema ajuden a realitzar un número de màgia.
	Poema visual, 1969. Una taula de multiplicar ben curiosa. Si un s'hi fixa veurà que no totes les correspondències són com les coneix.	Poema visual, concebut al 1970 i realitzat al 1978. El poema esdevé una arma tant o més poderosa que qualsevol arma de foc.
	"Cap de bou", concebut al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la "A" i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.	"Elegia al Che", concebut al 1969 i realitzat al 1978. En homenatge al Che Guevara, l'autor treu de l'alfabet les lletres que formen el seu nom creant un "buit".
	Poema visual, concebut al 1970 i realitzat al 1978. La sinuosa lletra "S" apareix aquí amb el cap i la cua d'un peix.	"Lunar", concebut al 1970 i realitzat al 1982. La lluna i la lletra "O" es fonen aquí per descriure les diferents fases d'aquest satèl·lit terrestre.
	Poema visual, concebut al 1970 i realitzat al 1982. Un gall partit en dues meitats, darrere d'una gran lletra "I" de color vermell.	"Fum", concebut al 1970 i realitzat al 1982. La imatge, la paraula i la idea formen part d'un tot que pot interactuar, com demostra aquest poema visual.
	"O amb gruta", concebut al 1970 i realitzat al 1975. Dins d'aquesta lletra "O" hi ha una cova, tot un món de color blau.	Poema visual, concebut al 1970 i realitzat al 1997. Sota el mar -representat per signes, no dibuixat- neda plàcidament un peix vermell.
	Poema visual, concebut al 1971 i realitzat al 1982. La clau té aquí un alfabet enlloc de les serres, les lletres són ara la clau que ajuda a obrir noves portes.	"Desmuntatge", 1974. La lletra "A" és símbol de la cultura, però es pot veure de moltes maneres i pot donar lloc a diversos processos.
	"Espanya 75", 1975. El títol aquí és ben significatiu i el símbol dels barrots i les espases de la baralla encara més.	"Imant", 1975. Barcelona perd les seves dues "as" per l'efecte imant d'una gran "A" que les capta des de dalt.
	"Espanya", 1978. Una carta de la baralla espanyola, el nou de copes, representa Espanya. Tot i ser el nou, la carta només té vuit copes.	"Taquilla", 1982. Sobre un fragment d'un mapa d'Europa, el poeta hi ha col·locat una taquilla. Cal pagar per passar i veure "l'espectacle".
	"Placa de timbres", 1982. Uns timbres on pots picar per pujar a Sagitari o Cassiopea.	Poema visual, 1982. De nou la música fa acte de presència amb l'ombra de Wagner projectada per unes mans entrelligades. Les ombres xineses facinaven Brossa.
	Poema visual, 1982. La música era la font d'inspiració preferida pel poeta com ho demostra a en aquest poema: el piano està farcit de lletres.	Poema visual, 1982. En un teatre ple de gom a gom, una lletra "A" vermella representa la seva actuació.
	"Hitchcock", 1982. El cinema és una altra de les grans passions de Joan Brossa. I Hitchcock un dels seus directors predilectes. Una vocal, la "O" pren aquí la seva forma.	"Miralls", 1982. Un poema és un poema però pot tenir moltes formes i interpretacions, tantes com el mirall amb que es miren.
	"1939-1975", realitzat al 1982. Un teatre on els seients més privilegiats ténen número, els més vulgars, no i que porta per títol els anys que va manar a Espanya el franquisme.	"Oda a Marx", 1983. Brossa es posiciona políticament i dedica aquesta Oda al pare del marxisme. Un mar enbravit s'ajunta a la lletra "X" per formar el nom de l'ideòleg anglès.
	"Alfa", 1986. Una lletra "A", majúscula com sempre, duu un barret de burgès. El títol fa referència a la primera lletra de l'alfabet grec, del qual és deutor el nostre.	"Faune", 1988. El faune és una figura que apareix constantment amb Brossa. Símbol del carnaval i la transgressió toca aquí la seva flauta entre la "A" i la "Z".
	Poema visual, 1988. De nou la lletra "A" però esquinçada, partida en dues meitats, una de les quals es precipita en el buit, obrint nous camins interpretatius.	Poema visual, 1988. Wagner és un altre tòtem de l'autor. Aquí es combina el símbol de la famosa marca de cotxes Volkswagen amb el nom del músic. "Volk" vol dir poble en alemany.
	"Dos", 1988. Lletres i nombres es poden complementar per descriure una mateixa realitat de figures i ombres.	Poema visual, 1989. Cada persona té una única empremta, i Brossa l'enmarca aquí dins un joc que utilitza les paraules com és el dels mots encreuats.
	"Hollywood", 1989. Crític amb el cinema més comercial, Brossa denúncia el mercantilisme del cinema de Hollywood.	Poema visual, 1989. De sobte una lletra "L" ens mira de reüll. Una lletra pren vida tot obrint-nos a una nova manera d'interpretar els signes i les lletres.
	"Solstici", 1989. Les lletres dibuixen els focs artificials que serveixen per celebrar una festa tan ancestral com l'home i el mateix foc: el solstici.	"Buster Keaton", 1989. Declarat admirador del cinema cómic de Keaton, Brossa li ret aquí un homenatge a l'acrobàtic humorista.
	Poema visual, 1989. Un Quixot, que si us hi fixeu bé, està dibuixat només amb números, números vermells.	"Signes", 1989. L'escriptura es basa en les lletres però també en els signes. Aquí n'apareixen uns quants entre parèntesi.
	"Contra l'atzar", 1989. Unes petites modificacions en uns daus poden fer que l'atzar quedi en un segon terme.	Poema visual, 1989. Unes mans vermelles surten de l'interior d'aquestes ulleres antigues disposades a agafar el que calgui.
	"Tren de lletres", 1989. La màquina d'aquest peculiar mitjà de transport és, com no, una lletra "A".	Poema visual, 1990. La primera lletra de l'abecedari, l'origen, el punt de partida de l'escriptura i la comunicació té, a la vegada, una altra "A" al seu peu.
	"L'intel·lectual", 1993. Un crani, fòssil, que on havia d'haver tingut la boca té representat l'abecedari: un intel·lectual.	"Cerilla". Tres codis per expressar el que en principi és una mateixa idea... però segur que és exactament la mateixa idea?