|
A Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima i ha
col·laborat en la composició dels versos
—Si du els botons cordats
té les mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge;
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.
Es creu que anar polit no val
la pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge.
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
Si l'has besat perquè
es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
N omés desitja anar amb les calces brutes,
Quan es treu el jersei mai no se'l penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.
Amb en Joan, però, la
vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
No hi ha mans brutes si la salut
penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.
|
