Joan, m'estimaràs quan seré vella?
La mateixa riquesa que ens sosté
regalarà per dins i estarem bé
sense moure'ns, de fet, d'aquesta anella,

que es tornarà petita. La portella
mig s'obrirà només. Joan, ¿també
m'estimaràs de vella?¿No seré
el teu ramell? Quin cel de meravella

el nostre pas! ¿M'estimaràs igual,
Joan? Plegats tombarem la florida
i en el perill saludarem la vida,

penyora nostra. Deixa'm ser sirena
dels teus boscos, amor, fins al final;
després t'esperaré en la nit serena.