"AGAFO EL MOT"
Agafo el mot
marxar.
Al davant, hi poso
M'agradaria poder.
I tinc
M'agradaria poder marxar.
"AMOR MAL APRÈS"
El bisbe, trist, dibuixa un mapa
d'or
Sobre un mantell estès amb pedreries
Mentre el carrer té els seus pobres i el cor
Del bisbe perd la causa. Passa dies
Senyant-se, però ajuda
el ric, el fort,
El cantó dret. No malgasta energies
Pel cantó esquer. Als temples hi ha un tresor
Recte davant l'ídol en creu. Orgies
D'orgull tan greu mereixen el
desdeny.
Al cor hi fan ressò les velles dites.
La selva sembla trista. No hi ha seny.
Vessem més oli al ble
a totes les fites:
La llum de tots els focs tota ens empeny
A la lluita per l'home contra els mites.
"APIS"
Un ídol
primitiu em dóna
el que una catedral
ja no em pot donar.
"AQUARIUM"
La rima
el ritme
els motlles formals.
Miro els peixos dintre
l'aigua. Les idees
al cervell es deuen moure
d'una manera semblant.
La rima
el ritme
els motlles formals.
"BANK"
Són dues de les seves
caracteritzacions. Podeu veure
en aquest racó la guerrera
i la sotana.
"SEXTINA DEL POETA BARBABRUT
I LA SEVA COMPANYA"
A Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima i ha
col·laborat en la composició dels versos
—Si du els botons cordats
té les mans brutes,
si seu als balancins el cul li penja,
si el fas anar al barber mostra les ungles
i, si es dutxa amb sabó cada diumenge;
els pantalons li cauen i duu barba.
El seu estudi brut m'omple de pena.
Es creu que anar polit no val
la pena
i sempre porta unes carpetes brutes;
la cara amb velles pigues, barbs i barba,
simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
si per ell tots els dies són diumenge.
on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
Si l'has besat perquè
es talli les ungles,
t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
No m'acompanya al cine cap diumenge.
N omés desitja anar amb les calces brutes,
Quan es treu el jersei mai no se'l penja
i només qui s'esmena mereix pena.
Privat per un destí de coses brutes,
dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
Baten espesses mates en diumenge,
i el qui no guarda, mai no alça barba.
De pols i paperassa es tornen brutes
les copes d'un arbrat que creix tot d'ungles.
A banda i banda, al límit de la pena,
al costat d'un budell l'altre tot penja.
Amb en Joan, però, la
vida penja
d'un calendari ras sense diumenge;
el crit es torna veu i no fan pena
les fruites que li creixen a la barba
quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
No hi ha mans brutes si la salut
penja
per dins; les ungles cauen en diumenge,
i fuig la barba, i viure val la pena.
"CIUTADÀ BERGAMASC"
El faune
es vesteix d'arlequí.
¿Per què Arlequí s'anomena
Arlequí? El diable
és molt vell a totes les
religions i sota molts noms.
Però Arlequí és més aviat
un déu: potser Mercuri.
"ELS BIGOTIS"
Em miro
en un mirall de mà
on hi ha pintats uns bigotis,
i procuro que les ratlles
em vinguin damunt
el llavi de dalt.
"NUEVO BOMBARDEO POR ERROR"
Los proyectiles
cayeron
sobre una unidad de Infantería
de los Estados Unidos
Saigón, 11. -
Varios proyectiles
de la artillería norteamericana o de las
fuerzas aliadas, han caído accidental-
mente sobre una unidad de su propia
infantería, situada a orillas de un río,
al sur de Saigón.
Cinco personas resultaron muertas:
cuatro soldsados norteamericanos y un
corresponsal de guerra de la misma
nacionalidad. - EFE-Upi.
"CALLAMENT"
Es troba al fons
de les aigües; de vegades
veieu sortir una gran claror,
i el qui volta per la vora del mar
té el perill de ser absorbit per
les aigües i d'anar a raure al fons
de la pàtria encantada sense que mai
més no en pugui sortir.
Perquè
qui d'ella s'allunya d'enyorança
es mor.
"CAMÍ"
Les petjades dels
bous eren així:
C C
C C
C C C C
A l'altra banda devia
estar
la quadra.
"DEMOSTRACIÓ"
El clown va i diu que el seu
país
té un dels sistemes polítics
més progressius i que el món,
encara que no ho vulgui, segueix
el camí tritllat per ells.
I l'august contesta: Llavors,
si
no ets a Valladolid ni a Burgos,
és que ets en una altra banda;
i si ets en una altra banda
no ets aquí.
"DESPATX"
La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.
És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.
Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.
Ja he vist
que a terra hi havia una taca.
"DIAGRAMA"
El fet és que
milers d'homes adinerats
determinen el destí del món,
i en fer-ho s'orienten per un
principi fonamental:
augmentar els beneficis.
(I fins quan durarà aquesta
estructura?)
"DOS POEMES"
Natural
torrefacte
corrent
superior
Molinet de cafè.
Llebeig
migjorn
mestral
tramuntana
Molí de vent.
"ECO"
—Explica'm, tu, què
és el sol. —El sol.
—Explica'm què és la lluna. —La lluna.
—I per què en Pere plora amb desconsol?
—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
—I les muntanyes què
són? I els estels?
—No són més que els estels i les muntanyes.
—I aquestes canyes? I aquestes arrels?
—Doncs no són més que això: arrels i canyes.
—I aquesta taula? I aquest
balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
—Heus aquí
l'última forma de la saviesa:
Mira't a fons, afirma sempre
el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
"ENDAVANT"
Si no sabíem el que és
i el que no és; si només
ateníem certs motius
i certs colors; si les arrels
de l'existir es trobaven en una
altra vida; si l'esperança era
poca i mal dibuixada i si
la paraula no era un acte,
tampoc aquestes ratlles no
serien un poema.
"ENTONACIÓ"
Són tants els canvis que
noto
quant al que sento i al que veig,
que si em recordo de tragèdies
personals encenc un cigarret
i surto del poema.
"ESCALA I ASCENSOR"
L'ascensor
és un mecanisme
que serveix per a pujar
i baixar persones i coses
d'un nivell
a
un altre.
L'escala
és un seguit d'esglaons des d'un
nivell a un altre que permet
pujar
i baixar caminant.
"L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA"
Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.
Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.
Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.
Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.
"FINAL!"
-Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit
botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala
delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà
espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre
de 1975
"LA GÀBIA FELIÇ"
La resignació cristiana
és
la forma d'espiritualisme
de què més es valen
els qui disfruten de béns
materials i tot ho redueixen
a simples relacions de diner.
"GAG"
Harpo Keaton
Buster Marx
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
"HÀLIT"
Trec el regle,
la caixa de compassos,
i començo a traçar
i dibuixar.
Passa un ocell i acaba el poema.
"HISTÒRIA"
Aquí és un home
Aquí és un cadàver
Aquí és una estàtua.
"UN HOME ESTERNUDA"
Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
Me'n vaig a dormir.
Això és tot.
"INOBLIDABLE"
Joan, m'estimaràs quan
seré vella?
La mateixa riquesa que ens sosté
regalarà per dins i estarem bé
sense moure'ns, de fet, d'aquesta anella,
que es tornarà petita.
La portella
mig s'obrirà només. Joan, ¿també
m'estimaràs de vella?¿No seré
el teu ramell? Quin cel de meravella
el nostre pas! ¿M'estimaràs
igual,
Joan? Plegats tombarem la florida
i en el perill saludarem la vida,
penyora nostra. Deixa'm ser
sirena
dels teus boscos, amor, fins al final;
després t'esperaré en la nit serena.
"JOSEP JARDÍ"
La camisa i la corbata
els pantalons
les sabates
i l'americana.
Els mitjons
les lligacames
els calçotets
i la samarreta.
"SONET MIG TAPAT"
BLANC blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc
blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc
blanc blanc blanc blanc blanc
blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s'enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang
blanc blanc el tasta turmentat
i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s'atura
la servitud, que és flor
de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre's als rocs és un encert.
"LLUNA"
7 8 9 10 14 18 11
1 2 3 4 5 6 7 8 12
22 23 40 13
27 28 29 30
40 32 12 8 15
29 7 42 6 16
29 7 42 6 16
7 8 9 10 14 18 11
40 32 12 8 15
1 2 3 4 5 6 7 8 12
27 28 29 30
22 23 40 13
22 23 40 13
29 7 42 6 16
27 28 29 30
7 8 9 10 14 18 11
1 2 3 4 5 6 7 8 12
40 32 12 8 15
40 —lluna— 32 i 15
22 23 40 13
1 2 3 4 5 6 7 8 12
29 7 42 6 16
7 8 9 10 14 18 11
27 28 29 30
27 28 29 30
40 32 12 8 15
7 8 9 10 14 18 11
22 23 40 13
29 7 42 6 16
1 2 3 4 5 6 7 8 12
1 2 3 4 5 6 7 8 12
27 28 29 30
29 7 42 6 16
40 32 12 8 15
22 23 40 13
7 8 9 10 14 18 11
2 4 11 15 16 12
90 13 14 20 30
14 15 4 12 i 16.
"POEMA AMB EL TÍTOL A LA PLANA SEGÜENT"
Todos los cristianos
pueden
pertenecer a la Obra.
¡Inscriba también a sus difuntos!
Ellos, además, se beneficiarán de otras
2.500 misas anuales y de todos
los sufragios que la Orden Trinitaria
ofrece por los difuntos.
La oferta mínima
por cada persona
inscrita es de 40 pesetas en adelante.
Héroes de Brunete, 36
Salamanca.
F
MÀØIA*
* En el poema original, aquest títol apareix a la pàgina següent del llibre. La lletra "G" apareix tatxada i a sobre una "F" la substitueix. Aquí per problemes d'edició no s'ha pogut insertar correctament la lletra "G". De tota manera pensem que el joc de paraules queda clar.
"MÀGIC CINEMA"
Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres
amb el mot escrit
i em faig donar foc de debó.
Vosaltres
em doneu un mocador i vet aquí
que el mocador inexplicablement
us desapareix de les mans
per trobar-se escrit en aquest
paper.
Tot seguit
poso cadira, i heus
aquí que teniu a les mans
una cadira veritable.
Finalment
jo entro al poema,
i aquí em teniu projectat
tot sencer.
"MIRALL"
S'empolvora
igual els llavis
i les celles i es fa destacar
els ulls amb un traç perla
i un toc damunt les parpelles.
A la taula hi ha el coixinet
d'agulles.
"MOTS"
Führer
Duce
Caudillo
(Uns mots de pobres
diables
que es cagaven pels estables.)
"NOCTURN"
La gent que en teoria
s'abandona a les mans d'un
poder transcendent, a la pràctica
cau en mans dels funcionaris
d'una Església.
"NOSTÀLGIA"
Oh veritats
permanents, encara que silencioses
per falta d'expressió!
"OMBRISTA"
Fico
els braços al pou, al
subconscient de l'àvia.
El dors de la mà
dreta, el recolzo damunt el de
l'esquerra i aixeco el dit gros
i l'índex per indicar les banyes.
Un bou.
"A TRES ORENETES"
333. 333. 333. 333. . .
i així fins allà dellà.
"PAÓ"
Amb motiu de celebrar el cinquanta
aniversari de gerència dins l'empresa
Bonet i Mata, tot el personal de la
seva plantilla li dedica aquest pergamí
en agraïment i com a record de
tal diada.
"PASSA UN OBRER"
Passa un obrer amb
el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut
a terra.
Dos industrials
prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L'Estat és
una gran paraula.
"PASSEIG"
Hi ha aspectes parcials
de la realitat que deslligats
del conjunt deformen el
sentit dels fets.
"PEIX DE CERA"
Per no haver escrit el poema,
el lector es queda sense saber
en què podria consistir aquest
peix de cera.
"PERSONATGE"
L'ardidesa del Cid
L'autoritarisme de Felip II
La voluntat d'imperi de Carles V
I el cul i la veu d'Isabel la Catòlica.
"EL PÈTAL"
Cal ser optimista
Trobo un pètal
marcit entre els fulls
d'un llibre
Però l'optimisme a ultrança
porta a les desil·lusions.
"POEMA"
És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
"POEMA"
Entrada
A B C D E F G H I
J K L M N O P Q R
S T U V W X Y Z
Sortida.
"POETA"
El capell
Tranquil·lament
el món fineix
en tú, expandit i clos alhora
en ta harmonia, que coneix
els atzars gelosos dins l'hora.
Les sabates
"PRELUDI"
Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant.
Però,
avui, deixo estar
el meu esperit en el
seu estat natural. No
vull que l'agitin pensaments
ni idees.
"LA PREMSA ESPANYOLA EN VUIT NOTÍCIES"
1. Extraordinario éxito
de una emisión de 5.000
millones de pesetas en cédulas de inversión.
2. Sensación y simpatía
universales
ante el anunciado viaje del Papa.
3. Se ensalza un importante proyecto
luso-español
para tender un puente sobre el Guadiana.
4. Fracaso ruidoso de un plan
agrario
de Kruschef.
5. Checoslovaquia: Catastrófica
situación
en la energía eléctrica.
6. Málaga recibe jubilosa
el brazo incorrupto
de Santa Teresa.
7. Gratitud del pueblo norteamericano
a España.
8. Las juventudes han ofrecido
un honroso homenaje
al Ejército
"RÈQUIEM"
Tenen un wàter
d'aquells tan empipadors:
a la que vas una mica clar
hi queda la merda enganxada.
"ROMANÇA"
És un petit detall, però
no anteposeu el senyor
al meu cognom quan
em dirigiu la paraula.
Gràcies!
"SALTAMARTÍ"
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.
"HOMENATGE A SALVAT-PAPASSEÏT"
Com que era teva la llum, la
fogata
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
Ens hem de batre sota una aigua
ingrata,
La nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
Però ens sabem valents, l'empresa és gran.
La pàtria, esguerrada,
duu careta.
Que mai no sàpigues el que ha passat;
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.
I si esborrem molts noms que
hem heretat,
El teu és ple de ramells blancs, poeta
De la claror: no t'oblidem, Salvat!
"SILENCI"
Escolteu aquest silenci
"EL SOL DETINGUT"
Què fem? On anem?
D'on venim?
Però aquí hi ha
una caixa de llapis
de colors.
"SOPA JAPONESA"
Pis per llogar.
¿Els personatges de ficció
que preferíeu?
Jesucrist i Sherlock Holmes.
"SOTA LA PLUJA"
Sota la pluja desplego un mapamundi.
"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és
el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
"TERRABASTALL"
La taula
està parada tal com ha de quedar
fins a la fi del banquet. Al centre hi ha
un ram de flors. Als extrems, canelobres
amb pantalla, les compoteres i els plats
davant els coberts. Les copes estan
posades per ordre de mides. Brillen
els coberts d'argent, i la vaixella és
de porcellana antiga.
Prou! El poeta, fet una fúria,
arrenca
les estovalles i bolca la taula tot cridant,
indignat.
"TIBIDABO"
-¿Que què fem d'aquests
autòmats
quan s'espatllen del tot? Els donem
al drapaire; són antics i difícils
d'adobar. Però, no es pensi, abans
de llençar-los els traiem el màxim
de rendiment: només que es moguin
una mica, encara serveixen.
"TORNADA"
Estic a l'encreuament
dels camins, fora poblat.
Les tisores són un instrument
que es compon de dues làmines
tallants amb mànec, encreuades
i articulades en un eix.
"VIROLAI"
I volgué que les
seves
cendres fossin escampades
sobre la tomba del seu
marit.
"DE VIVA VEU"
Els discos de gramòfon
fan que estigui en circulació
la poesia recitada dels mateixos
poetes. A mi també em sembla,
és clar, que la poesia ha de ser
llegida en veu alta, o si més no
a mitja veu; vull dir que és millor
desempaquetar-la dels llibres, oi?
"W.C."
Se ruega no
estropear
inútilmente
el papel.
|