prEsEntAcIÓ

prEsEntAcIÓ

La clau de la clau

El primer record que tinc de les paraules "Joan Brossa" data de fa uns quinze anys, quan TV3 li va encarregar al poeta unes quantes "caretes" per passar-les entre programa i programa. Acabava una pel·lícula i de sobte una "A" vermella creuava la pantalla. Un tal Brossa signava aquella misteriosa aparició. Després, anuncis.

Molts anys més tard, a la facultat d'Història de l'Art, el professor Isidre Vallès obria la seva assignatura de "Llenguatges artístics" amb la figura d'un poeta anomenat Joan Brossa. ¿Poeta? ¿Literatura a Història de l'Art? Joan Brossa va cultivar tantes formes d'expressió que es fa difícil encasillar-lo. Primera victòria.
Al final d'aquell any, la meva idea de la paraula "poeta" havia canviat per sempre. Brossa era poeta quan feia cinema, teatre, música, sextines, sonets, poemes visuals, poemes objecte o grans intervencions urbanes. Brossa era tot en un i amb la seva trajectòria posava en dubte quelsevol classificació pre-establerta.

És un fet que Joan Brossa i la seva obra han estat sovint incompresos. Algú em va dir una vegada que allò que a mi tant em fascinava no deixaven de ser jeroglífics facilons. Que ell també ho podia fer. Crítiques superficials? Sí, no hi ha dubte.

Joan Brossa no acostuma a deixar indiferent. Darrera de la seva obra hi ha una persona, íntegra i conseqüent fins a la mort, i una particularíssima percepció del món. Ambdós es mereixen que aquells que emetin judicis ho facin amb coneixement. Aquesta pàgina potser podrà servir per això.

La meva intenció és oferir a tothom un recorregut per l'univers poètic de Joan Brossa. Tant a totes aquelles persones que no coneixen la seva obra com als qui la coneixen però volen tornar a gaudir d'ella i, potser, descobrir nous camins.
Com podreu comprovar, en aquesta pàgina no hi ha publicitat de cap mena. La raó és ben simple: www.joanbrossa.org no té, ni tindrà, un interès econòmic.
La secció dedicada a l'obra de Joan Brossa consta d'un conjunt d'obres seleccionades de forma subjectiva. No ha estat la meva intenció oferir una tria acadèmica de la extensa obra brossiana -que ni tan sols conec en la seva totalitat-. M'he limitat a reproduir aquelles que per una o altra raó m'han semblat més interessants. Qui ho vulgui, sempre podrà seguir aprofundint pel seu propi peu.

No seria just acabar aquesta presentació sense donar les gràcies a Jaume Maymó i a la seva passió per l'art. Gràcies a ell i al seu racó empordanès d'Albons vaig començar a descobrir, de veritat, la figura de Joan Brossa. També té la seva part de culpa en aquest descobriment el professor d'Història de l'Art Isidre Vallès. Vagi per ell també la meva gratitud.

Abraham Clotet
Barcelona, estiu de 2001


prEsEntAcIÓ